...dius que has passat pàgina.

Eres tan pura, i t’has anat corrompent.
Eres transparent en aquells primers dies.
Els mesos, però, t’han enfosquit els ulls. Em fas por.
Ja no queda res d’aquell somriure delicat, quasi de fireta.
I em fa mal veure en què t’has convertit.
Cada passa conscient ha trepitjat essències.

Un dia em vaig buidar dins d’una artista...
en dies com avui apago un autòmat.
Però també crees, i això em despista.

Eres tan pura.

I a mi em sobrava tant.
Jo m’he anat polint, per arribar-te.
Però ja no queda res d’aquell somriure delicat, quasi de fireta.
Eres llum, i ens cremàvem.
Avui sóc tan conscient de l’inici.
Però no va ser aquell dia, ni la següent nit...
...feia tant.
Eres tan pura.
Tan bonica.
I a mi em falta tan.
No creia arribar-te a cap límit.
I no ha fet falta.
T’has tallat les ales.
I ja és tard, pel tot i pel res.
Sobretot per aquest intens res que hem tingut sempre.
Potser sempre ha estat tard.

Se t’han enfosquit els ulls, t’ho ha dit algú?
T'ho escriuré en alguna postal dels pròxims anys.



p.d: I diuen que has passat pàgina, i me'n alegro... has trencat amb tot i ets una valenta penso, t'has buidat en sinceritats i tornes a ser aquell èsser pur que estima, és això?...ha de ser això, res més et faria sentir que ja no et falles, i si és així... t'admiro.