Tornant em perseguia el sol, ponent-se. Tornant de Sitges, i deixant enrere promeses. Cap peatge, i totes les curves del món. I jo. I el mar. I tu, en algun cassette. Ha estat un Sitges de platja i piscina, de dinar col·lectiu en balcons damunt l'aigua, de pallisses a la butifarra... d'algun apunt i llibreta, de sol i nines, i ninetes soles. Un Sitges de forats buits i mars plens. Un Sitges on ella la mirava a ella. On ella parlava d'ell. On ell passejava pel cap d'ella. I ella es perdia... El mateix Sitges de sempre. El mateix carrer, i el mateix campanar. Els mateixos espigons. La mateixa olor. Ja tot m'és familiar en diferents dimensions. On hi he deixat totes les robes absurdes. He premut l'accelerador, i he tornat a casa.