Havia de ploure avui.
Recorro els meus espais amb subtilesa. No he de dir adéu a res, però no es fàcil marxar de casa, ni tan sols en les condicions que jo ho faig. Els rituals se’m donen bé, perquè negar-ho. I per això col•loco damunt de cada objecte, mur, secret o disfressa...l’íntim pacte de la mirada que empara. Ja fa temps que no sóc la mateixa, i segurament ja faig tard en marxar, però què voleu, si d’una banda he viscut enamorada esperant, i de l’altre em feia petita i poruga.
...i ara marxo. Empaqueto llibres i espelmes, jo sóc així de ridícula... i aquestes són les coses importants; el té i les capses, tots els jerseis d’hivern que enyoro, les pintures, els collarets que no penso mai en posar-me, les llibretes... les plenes i les buides, els records que no he cremat, els cd’s amb noves bandes sonores, l’espai buit per omplir, i moltes, moltíssimes ganes d’omplir tots els recipients d’aigua freda.
Tinc por. I ganes. I por. I moltes ganes. I il•lusió. I també alegria. I encara més ganes. I poc més de por.
...i quan penso que ho havíem de fer plegades, em fa pena, perquè hagués estat bonic. Però m’adono que ho faré sola i em desborda l’orgull i l’imaginació. Donarà per tant aquesta nou racó. Donaré per tant.
Ja no plou. Ploro...
...i em sento bonica.
Excessos d’aigua.
Recorro els meus espais amb subtilesa. No he de dir adéu a res, però no es fàcil marxar de casa, ni tan sols en les condicions que jo ho faig. Els rituals se’m donen bé, perquè negar-ho. I per això col•loco damunt de cada objecte, mur, secret o disfressa...l’íntim pacte de la mirada que empara. Ja fa temps que no sóc la mateixa, i segurament ja faig tard en marxar, però què voleu, si d’una banda he viscut enamorada esperant, i de l’altre em feia petita i poruga.
...i ara marxo. Empaqueto llibres i espelmes, jo sóc així de ridícula... i aquestes són les coses importants; el té i les capses, tots els jerseis d’hivern que enyoro, les pintures, els collarets que no penso mai en posar-me, les llibretes... les plenes i les buides, els records que no he cremat, els cd’s amb noves bandes sonores, l’espai buit per omplir, i moltes, moltíssimes ganes d’omplir tots els recipients d’aigua freda.
Tinc por. I ganes. I por. I moltes ganes. I il•lusió. I també alegria. I encara més ganes. I poc més de por.
...i quan penso que ho havíem de fer plegades, em fa pena, perquè hagués estat bonic. Però m’adono que ho faré sola i em desborda l’orgull i l’imaginació. Donarà per tant aquesta nou racó. Donaré per tant.
Ja no plou. Ploro...
...i em sento bonica.
Excessos d’aigua.
3 comentaris:
segur que ho ets.
una abraçada.
Crec que ja no plourà avui, però desbordes tempestes per dins.
Donaràs per tant...
necessito que m'ensenyis a penjar videos
Publica un comentari a l'entrada