Ja no queda res del fantasma poruc de l'agost,
que ni prenia el sol.
Els dies s'acaben més d'hora,
la nit fa les paus amb el món.
Fa dies que vam ser setembre,
que varem deixar d'hivernar.
Tampoc dormim.
Sitges té, ara, més colors.
Barcelona té més noms.
Sé querer.
Esto es lo que sé.
Poco.
Un poco.
Sin ser demasiado interesante, quiero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada