dissabte, 10 d’octubre del 2009

Repte 1

Instruccions: fer un sonet a partir del poema l'Estranger de l'Spleen de París, de Baudelaire. (...potser m'ha sortit massa teu).




Parlem d'allò que se'ns nua pels dits

quimeres de fum i actes de cera,

aigües abruptes fent polseguera

que enceguen els ulls deixant-los humits.



Camins que fugen dels somnis ferits

quan en la plenitud sencera,

passatges d'una vida que era

potencia de tintes i alguns escrits.



... i ara marxo, o això és el que diuen.

M'evito i deixo de ser fugaç.

Dibuixo núvols que tan sols plouen



recrean-te la tempesta capaç

de buidar-te i omplir-te. I es mouen

tots els cels dins teu pel meu ser voraç.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

som núvols, pluja, tromenta i també cel ras, depèn del moment

Joana ha dit...

Ho has fet de meravella.
Una abraçada