Tinc el pols tremolós
d'un excès de batzegades.
Ara m'adono dels sediments que duc dins.
Capes i capes de porqueria.
París m'ha servit com cap viatge.
París m'ha tret venes i desfet cordes.
París ha anulat els efectes de les sobredosis.
Sóc jo i pell.
Pells. Pells que em noto.
Pell morta que espolso.
París ha esborrat els esbossos.
M'ha canviat la tela i el teló.
Camino descalça. París m'ha tret els mitjons.
El terra és fred.
París no és aquell París.
És aquest.
Sec i fred.
Deixant empremta.
3 comentaris:
caminem sempre descalços malgrat les botes i mitjons. Estem indefensos als sentiments, al dolor
Realment m'ha agradat molt...
"Sóc jo i pell.
Pells. Pells que em noto.
Pell morta que espolso."
No l'havia llegit encara...m'ha impactat...París París París...ara, una mica més gris...
Publica un comentari a l'entrada